dissabte, 20 de març del 2010

Anys


Ahir va fer quatre anys que ens coneguérem. M’han passat volant, però sempre t’he tengut present.
Record el teu nom, però no el teu aniversari. El vaig deixar d’apuntar a l’agenda per no fer-me mal i ara em sap greu no recodar-lo. Em vaig enamorar de tu, de les teves cartes, de la teva lletra petita i mala d’entendre, de la teva sensibilitat... Ara sé que era jove quan va passar i no veia que la nostra relació no aniria enlloc.
Guard les teves cartes com qui guarda la vida, tenc posades les teves inicials a un d’aquests xirmes que serveixen per escoltar música. Te’n recordes? Et vaig dir que me l’havia regalat mon pare i tu em digueres que hi hauria de posar música i ja el podria fer servir.
M’agradaves, però amb el temps desaparegueres. Em feres patir, em trencares el cor, em deixares desemparada, tota sola, trista; però hauries de saber que, tot i això, estic molt contenta d’haver-te conegut.
Sempre em deies que havia de riure i m’agradava que m’ho diguessis, però d’ençà que no hi ets la tristesa és el somriure que tenc a la cara. Riu sempre, per favor. Ho recordes? Jo sí i és de les poques coses que record de tu. Sé que han passat quatre anys, però encara t’estim, t’estim com un germà, t’ho vaig dir moltes vegades. Ara no sé on ets, per on pares. És com si la terra t’hagués engolit.
El que diré t’ho he copiat però: siguis on siguis vull que sàpigues que encara ets el meu Cesc, ets especial per mi i no deixaré de pensar en tu, mai. Sé que per la meva manera de ser no et vaig dir que eres una gran persona. No et pots imaginar el greu que em sap no haver-t'ho dit.
Siguis on siguis recorda que sempre hi haurà qualcú d’aquesta illa que pensarà en tu.
Àgueda

1 comentari: