dimecres, 19 de gener del 2011

Confessió

Començares per agradar i acabares per tu.

Sé que els secrets sempre t'han agradat, perquè et fan sentir com si tenguessis llibertat.
Sé que et molesta que qualcú en sàpiga qualcún, perquè et fa sentir no-res.

D'amagat, t'he espiat i n'he descobert un.
T'he vist nua, m'he avergonyit del que he arribat a gosar a fer i, per això, te'l torn. No el vull, al teu secret, perquè mai no va ser meu. Només teu. Teu.

Torna a ser qui eres abans de mi. Torna a ser poderosa, torna a sentir-t'hi.

dijous, 6 de gener del 2011

Futur?

La cadira és de vellut antic, la taula de fòrmica groguenca, el trespol de moqueta pelada i el vidre de la finestra és brut per la saladina i està emmarcat per un ferro blanc rovellat i una cortina verda estantissa.

Tot el que m'envolta pot semblar trist, depriment; però, a mi, em transmet alegria, eufòria, llibertat. És increïble? No, no ho és tant.

Surt a defora. Potser fa deu anys que no ho feia. La coberta és plena d'estrangers que miren cap endarrere. Jo no. Es veu, innocents, que no saben que el millor és el que vendrà.

Fa bastant d'oratge i vaig ben escambuixada. Sé cert que sembl una bruixa, que faig mirera, però i què. M'és igual.

M'acost a la barana i mir la mar, perquè, de moment, no hi ets tu. Sé que encara et tenc enfora, que encara em queda una estona per veure't; però, igualment, t'imagín.

T'he enyorat. T'he necessitat més del que podries pensar, però ara que vénc no t'escaparàs de mi! Seràs meva i només meva. Seràs d'una estranya.

Què tens que et fa especial?, què em feres l'any passat? És ver que em renovares, que em canviares, però també m'embruixares.

Mira!, ara sí que et veig de ple. Diré que ets magnífica, perfecta, increïble; emperò, tot i això, m'ets inefable.

M'encantes.