dijous, 6 de gener de 2011

Futur?

La cadira és de vellut antic, la taula de fòrmica groguenca, el trespol de moqueta pelada i el vidre de la finestra és brut per la saladina i està emmarcat per un ferro blanc rovellat i una cortina verda estantissa.

Tot el que m'envolta pot semblar trist, depriment; però, a mi, em transmet alegria, eufòria, llibertat. És increïble? No, no ho és tant.

Surt a defora. Potser fa deu anys que no ho feia. La coberta és plena d'estrangers que miren cap endarrere. Jo no. Es veu, innocents, que no saben que el millor és el que vendrà.

Fa bastant d'oratge i vaig ben escambuixada. Sé cert que sembl una bruixa, que faig mirera, però i què. M'és igual.

M'acost a la barana i mir la mar, perquè, de moment, no hi ets tu. Sé que encara et tenc enfora, que encara em queda una estona per veure't; però, igualment, t'imagín.

T'he enyorat. T'he necessitat més del que podries pensar, però ara que vénc no t'escaparàs de mi! Seràs meva i només meva. Seràs d'una estranya.

Què tens que et fa especial?, què em feres l'any passat? És ver que em renovares, que em canviares, però també m'embruixares.

Mira!, ara sí que et veig de ple. Diré que ets magnífica, perfecta, increïble; emperò, tot i això, m'ets inefable.

M'encantes.

3 comentaris:

  1. estic intrigat... l'objecte d'embruix de qui narra té relació amb la foto?

    ResponElimina
  2. Sí i no. Sa foto és de Sant Joan de Missa, emperò l'he posada, perquè, en aquest cas, representa tota s'illa. És a dir, sa persona que xerra està encisada per aquest lloc, però també per tota Menorca. Per aquesta persona, Menorca és sa Grècia de Riba.

    Per cert!, s'entén que qui xerra és dins un vaixell que va cap a allà, cap a Menorca? i que no mirant enrere no mira Mallorca?

    ResponElimina
  3. Ah! D'acord! Sí que s'entén que va en vaixell, en dones pistes com això de la finestra, la barana, la coberta, etc. I ara que sé que va cap a Menorca, també és fàcil d'entendre això de mirar enrere/endavant i relacionar-ho amb Mallorca.

    ResponElimina