dimarts, 16 de març del 2010

SA

S’havia aixecat amb la necessitat de veure una altra realitat. La vida al poble no li havia estat favorable com pensava, estava cansada de veure sempre la mateixa gent, de conèixer tothom. Necessitava formar part d’un conjunt on fos una més, on passàs desapercebuda, no volia ser aquella persona que s’havia instal·lat al poble una vegada havia sortit de la presó.
Quan hi anà, pensava que podria començar de bell nou, però la gent tot d’una va saber qui era, què havia fet, d’on venia...
Per això aquell matí agafà el cotxe i partí cap a Sant Agnello. No sabia què tenia aquell lloc –potser era el nom, la tranquil·litat que hi trobava, l’aire...–, però sempre que necessitava desconnectar anava allà. Aquesta vegada hi passà tot el cap de setmana. Feia molt de fred.
Abans de partir cap a casa, però, anà al carrer Belvedere a veure-la.

2 comentaris:

  1. Molt bé, Marie v.S., molt bé! Per uns moments m'he trobat dalt del cotxe amb les mateixes preocupacions que la teva protagonista..

    ResponElimina
  2. Jo crec que has exagerat una mica bastant, eh! Però, de totes maneres, gràcies Nòmada

    ResponElimina