diumenge, 12 de desembre de 2010

Retrat

- No, no és aquesta i tampoc no és així. Ja te n’he parlat, d’ella. Com pot ser que no la situïs? És l’alta, la prima i la morena i l’especial. La molt especial. No la recordes? Sí, home, sí. Saps qui et dic, la «gran reserva» que l’Algú m’ha regalat! Ja et sona més?, no? Doncs, fa un parell de mesos vaig tenir l’oportunitat de conèixer a aquesta persona, encara que em va costar, eh? És molt introvertida i la sociabilitat no és el seu fort, però m’agrada. Sí, no em miris així, té coses molt bones.

Encara que sigui tan reservada o hermètica, té el seu humor i, t’assegur que, quan s’obre, en tots els aspectes, ja m’entens, encara és més deliciosa.

He comprovat que la paciència, amb ella, és la clau. Amb el temps m’ha agafat confiança i he descobert una altra persona. És extraordinària, bona, boníssima. I sí, també hi està. Ja saps que tenc molt bon ull!

Més d’un m’havia dit que era un glaçó, però, ca!, no ho és. De fet, és una persona que es fa estimar i que estima amb passió. La combinació d’innocència i de puresa, que és, la fa meravellosa. Tot el que l’envolta és especial. Té una bellesa que augmenta a mesura que la coneixes. A simple vista, és guapa, però amb el temps hi torna més. Creu-me. És així. Mira-la i ja em donaràs la raó. És preciosa.

Ho dubtes? Això és perquè no la coneixes, però d’acord, direm que som jo qui la veu així, però sé cert que si la poguessis veure amb els meus ulls diries, com ella, que és «la deessa dels amors virtuosos», perquè realment és garridíssima.

Sí, pots capejar. Penses que n’estic penjat? No vas gens errat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada