El batiport estava obert de pinte en ample. Ha entrat una mosca. Ha pujat a l'habitació i s'ha topat amb el seu enemic, el vidre de la finestra.
S'hi encarava, s'hi afuava. El volia traspassar, però no podia.
Cansat de sentir el brunzit o, vaja, el renouet que feia; l'he acorralada. Potser l'he premuda massa i ha començat a treure cucs. Feia oi. L'he alliberat i m'he menjat el que havia deixat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Halaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa jajajaja Marie és molt bo, aquest escrit, com sempre, però mai no l'hagués associat a tu. I tant, que leixes a part l'estil dels trobadors...
ResponEliminaPer què no l'hauries associat amb jo? Per què?
ResponEliminaSa veritat, ha estat es resultat de sa "Paraula viva" de Maragall. Estudiava, ma mare tenia s'entrada oberta, per això, ha arribat una mosca a sa meva finestra, ha començat a fer renou. Cada vegada, més nerviosa me posava i no me podia concentrar, en qui? Això mateix, en es vostre poeta, Ausiàs March. Demà me faran sa pell per culpa d'ell i de s'altre amic vostre, Martorell. Això sí!, després, a la fí, haurem acabat!