dissabte, 10 d’abril de 2010

Desfogament


Quan arribes als trenta penses que ja no ets una nina, que ja comences a ser gran i per això convé que et comportis així com toca. Quan arribes als quaranta (o això em va passar a mi) no els notes, els passes com si res, és com una etapa vital que no et marca. Però quan arribes als cinquanta realment sí que veus que de nina no en tens res!
Segons el meu padrí els anys -com els disgusts- vénen tots sols; però també trob que els quilos vénen, absolutament, tots sols. Fa tres anys vaig arribar a la cinquantena i pensava morir-me. Durant aquest trienni, la meva moribunditat, lògicament, ha augmentat perquè m’he engreixat més d’un quilo per any i això em passa perquè no puc aturar de menjar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada