Havia acabat de menjar-se un tros d’ensaïmada trenada. Era un dia de festa. Damunt el llavi molsut li havia quedat sucre. Es passà la llengua suaument, sensualment, sexualment. Li quedaren lluents.
Jo me’ls mirava fixament, em delia per aixecar-me i besar-los, mossegar-los, llepar-los.
Era morena. Tenia uns ulls i un cos que m’encenien. Necessitava posseir-la. Havia de ser meva aquella nit.
En ser a casa, però, la vaig haver d'evocar amb la meva mà.
dimecres, 2 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uou... darrerament estic coneixent una nova escriptora!
ResponEliminaUou... esper que no et sàpiga molt de greu. :)
ResponEliminaFotre com estem... ;)
ResponEliminaFora corda! :)
ResponElimina