diumenge, 4 de juliol de 2010

«Com un renec»

Ametllers, garrofers, figueres, tarongers, vinya, fonoll, mates, ordi, càrritx, esbarzers..., palmera.
La terra ha tornat pobra, magra, però ha engreixat els estrangers que l’han ocupat.
Avui dia, viure del camp no és rendible i no gaire ben vist.
La globalització ens ha fet perdre el nord, ens ha fet perdre la identitat. Coneguem noves llengües, cultures, maneres de pensar, de viure..., però no oblidem la nostra!
Alguna generació més jove que la meva encara prové de padrins pagesos, però sembla que reconèixer-ho no és bo. Però per què no ho és? En quin món vivim? Són els nostres orígens! Per què no té la mateixa categoria un fill de pagès que d’un d’advocat? Som com som per així com ens formam. A més, quin sentit té tenir carrera i un bon bagatge si després no s’és capaç de transmetre als fills els valors més bàsics?
La nostra societat treballa, principalment, pel turisme i per tot el que genera aquest món. Avui dia, tenir carrera és «just i necessari», però el que realment ho és, és tenir una formació –sigui la que sigui– sense oblidar qui som. Si els autòctons no estimam aquesta terra, qui ho farà? La gent que ve de fora i ens fa adoptar-nos a la seva cultura? Jo diria que no. Necessitam defensar la nostra terra i tot el que representa. Necessitam defensar el nostre redol, però sense estancar-nos, sense deixar de voler prosperar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada