Escena-diàleg

- Escampa, escampa. No ationis més que això pareix l’infern.
- Perdona... Demà me’n manaré es infants a Sineu. Hi serem tot lo dia i així podran veure es mercat, com parlen... Partirem d’hora amb so tren i així si has d’anar a part o banda tens es cotxo.
- Tot lo dia? Jo havia pensat anar-la a veure amb sos nins.
- Bono, potser ja hem vengut i si no dóna-li records de part meua. Necessites res des mercat? Vols cap menet?
- No, saps que no en vull, d’animals.
- Vaig tenir sort que no en volguessis. Vols que compri per fer perdices con col? Recordes es conte que deia això i que te vaig explicar una vegada?
- No.
- Sí, aquell conte d’aquell autor menorquí, que hi havia una Cuanita...
- No, no me’n record.
- Bé, duré col per fer-ne amb sos tords de mon pare, d’acord?