Fred

Seia a la terrassa ben abrigada perquè feia un oratge ben fred, però no mirava enlloc. Tenia la vista perduda. Cada dia al capvespre, s’asseia a la terrassa per poder desconnectar del seu pensament i mirar les oliveres, les margades..., però la veritat és que només veia bubotes. No veia la realitat.
Per a tothom era una persona atractiva i jove, però ella se sentia gran i sense vitalitat. Era una persona insegura, poruga, depressiva. En separar-se se n’anà a la casa que tenia enmig de la muntanya per poder allunyar-se de tothom i, fins i tot, d’ella mateixa. A la seva manera, intentava millorar, recuperar la vitalitat que havia tengut abans, però no ho aconseguia. Un dia, però, la inspiració li va venir i va veure clarament quina era la solució a tots els seus maldecaps i, l’endemà, saltà d’aquella terrassa freda i trista per poder recuperar la felicitat que havia perdut.