I

He partit de la General, perquè tanta quietud m'adormia.
He sortit a la Plaça, perquè necessitava claror, veure moviment i, diria que, la ciutat impersonal no descansa mai.

He canviat l'aire rural, pur i illenc per un altre, ho deixarem així, de totalment diferent.
Vull pensar que, els canvis són bons i necessaris. Ara, costa una mica, tot plegat.

Ara són tres quarts de set. Ho posa el rellotge de la facultat. Damunt hi ha la campana. Davall la Gran Via. El trànsit hi passa seguit, seguit. Els clàxons, les frenades en sec i les envestides dels cotxes s'alternen gairebé les vint-i-quatre hores del dia amb les corregudes i, també, frenades dels vianants.

Aquí, no t'aturis. No t'aturis mai. Crec que, la llei natural d'aquesta jungla és: mou-te, i no només amb el TMB. Mou-te, perquè si no malament anam. Llavors, què fem? Ens movem?