dimecres, 2 de maig de 2012

Emili

Tenia tutoria. En bones festes de Nadal i en tenia una. Tot i això, em venia de gust. Ben ver és que, estava molt peix del tema que havia de comentar amb el professor, però em feia ganes veure'l. Amb el temps que havia estat a Barcelona, li havia anat agafant estima. Ja no el veia com un home que fa tanta por.

Una vegada llesta, vaig partir cap a casa seva. Vaig arribar prest, però en tocar el timbre m'esperava. Em va fer dues besades. Té unes galtes molsudes i fluixetes.

Va estar content pel present que li vaig dur i jo pels llibres que em regalà.

Parlàrem del que feia a Barcelona, és a dir, del projecte de fi de carrera, de com m'anava tot per allà... i em tragué el tema del futur.

Generalitzar pot ser arriscat, però en aquest cas ho faré. Quan has d'acabar la carrera, pots tenir por perquè no saps què fer l'any següent. Et pots sentir com a perdut, perquè no tens la seguretat d'haver de fer un curs més. Aleshores, dins aquest context, pots tendir, amb prou facilitat, a no pensar en aquest aspecte i arreglar-ho dient que: "Bé, ja ho veurem. Ara, de moment, encara estudii..."

Emperò, el que deia, em parlà del futur. Em digué de partir a fora on podria fer el lectorat que, diguem, proposa l'Institut Ramon Llull i, endemés, també hi podria començar la tesi doctoral...
Francament, estava estorada, amb sos cabells drets pel que em deia, perquè era l'estranger. Poca broma. L'estranger! Però... l'estranger? Coratge i empenta! Per què no? He anat a Barcelona. Potser molta gent ho troba poc, però per mi ha estat un bon canvi i sí, per què no anar a un altre país?

Després, evidentment, vaig veure que el professor m'havia plantejat una sortida massa idíl·lica, massa impossible per a una persona com jo; però el que he d'agrair és que, gràcies a ell, a tot el que em va dir, per primera vegada, em vaig sentir jove. Vaig entendre que sí que ho som, i que viuen molt bé a Mallorca, però tot té el seu moment i per això, en tenir uns determinats anys, és quan pots o has d'aprofitar més per sortir, per anar-te'n enfora d'on has crescut per poder-ho fer, també, com a persona, en coneixements...

Jo, sincerament i en tot cas, havia pensat en cercar un màster per fer a Barcelona. No m'havia plantejat anar, per exemple, a Anglaterra; però, si em deixava enlairar, cada vegada que ho pensava, més ganes tenia d'anar-m'hi'n.

Tu, tu havies anat d'ERASMUS i m'havies dit que, si mal no record, val la pena canviar de país. Tu, tu deies això i no em volies. Més clar, aigua. Podia pensar en un futur així i, i ho feia i n'estava contenta! Per primera vegada, aquell dia vaig superar-te. No em vols? Tu t'ho perds. Som jove. Sé que puc fer el que vulgui. Som feliç. Tenc tota una vida per construir, per aprendre, per conèixer-me. No té sentit el que faig, mentalment, per tu. Llavors, visquem!

Cap comentari:

Publica un comentari