dimarts, 27 de desembre del 2011

Barcelona

- És una gran ciutat de llibertat.
- De llibertat? Per què la vull, si no la sé aprofitar?

- Asfixia.
- I tant que sí! A mi, em mata.


- Sempre hi ha moltes activitats per fer.
- Trobes que és així? Doncs, explica-m'ho, digues-me què hi ha, perquè no ho sé!


- Té massa contaminació.
- T'he de donar la raó.


- És la nostra meca.
- La nostra? N'estar segur?


La idealització no és bona i el desig potser és igual.

Catalunya, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans... Oasi català. Utopia irreal.

Sempre havia volgut estudiar aquí. Sempre havia cregut que, per ignorància, era millor el de fora que el de casa.

Creia que, encara que fos una ciutat, qui hi trobaria seria impol·lut lingüísticament, que tendria una fonètica, un vocabulari impecables, admirables, venerables i què vaig trobar? Tristament, uns futurs filòlegs de panfonteta que em demostraren que, deixau-m'ho dir ben tranquil·la, que som de bons, en aquest aspecte, a les Illes Balears!

Aquí, ells s'ho munten segons les seves necessitats i la resta, tu, ja s'arreglarà.

Se suposa que som un conjunt, una comunitat que comparteix la llengua, els costums, una ideologia determinada... Per què la metròpoli d'aquesta família no té (més) en compte els seus membres?, perquè parla d'ells com d'uns fills de cosins molt llunyans?

Sabíeu que qualque menorquí pot tenir feta, una mica, la creu als mallorquins? He arribat a pensar que, aquesta bona relació pot millorar encara més si un vesí meu va al Principat, perquè parlen de Mallorca en el sentit d'Illes Balears. Per què ho fan? Cada illa és diferent. Sí, té uns trets compartits, però també uns de distintius. Aleshores, per què no parlen una mica en propietat? Per què no expliquen als seus alumnes qualque cosa (més) dels "parlars baleàrics"? No saben que més d'un que els escolta són d'allà i que, segurament, deuen voler ser conscients del que els és més propi? És clar que, ens agrada aprendre detalls, aspectes més continentals; però també és molt dolç sentir esmentar curiositats lingüístiques i literàries del teu redol.

Al principi, però també encara ara, em rebel·lava contra aquesta presentació. El meu estimat País Valencià, la meva desconeguda ciutat de l'Alguer i les meves meravelloses Illes Balears són tant o més potents que el Principat. Catalans del món, per favor, teniu-nos en compte! No som només llocs per passar l'estiu, les vacacions. Som molt més. Molt més. Això sí, si fa falta, ajudau-nos.

Encara que s'hi pugui entreveure el retret i un cert toc d'amargor, d'una banda, reconec que pot ser un poc difícil explicar coses de les altres zones del domini lingüístic català a classe i, d'una altra, us assegur que els qui venim de fora acabam per dir, amb amor, que Barcelona, Barcelona és Barcelona.

2 comentaris:

  1. Barcelona actualment és un topònim. Tot i això, enguany he llegit un document de l’edat mitjana en què sortia com l’antropònim d’una dona. L’Alcover-Moll en fa referència.

    ResponElimina